El passat novembre vam fer una excursió a la lloma Marien, Johnny, mon pare i jo, ja que Marien volia veure la caseta centenaria que vam restaurar cap a l'any 1992 i que governa la lloma des de 1892. Aquesta caseta va pertanyer a l'avi de ma mare, no cal dir quin era l'ofici del meu avantpassat, veritat?. La feien servir com a parada per caçar tords i també a la perdiu.
Encara recorde quan estava en la Trobada d'escoles, que es celebrava en Llutxent, quan mon pare em va dir que no ens podiem quedar més estona per que deviem anar a veure una caseta que havia adquirit a una tia de ma mare, a la qual li havia tocat en l'herència. Jo sabia que era una caseta vella però no que era un oasis enmig de la serra del Quatretonda amb unes vistes al poble i enfrentada a la ombria del Benicadell.
Després d'unes setmanes netejant tota la zona i acondicionant la caseta, vam començar a anar tota la colla d'amics dels meus pares per passar els diumenges. Cosa amb merit atés que per arribar hi ha que caminar uns 20 minuts per una senda que de vegades serpentina diversos barrancs.
Les visites infantils es reduien cada cop més a mesura que anavem entrant en la adoslescència, i com a conseqüencia les plantes retallades per les visites van començar a créixer i així fins com veieu en la foto.
Ara, passat ja l'adolescència i passada l'època de surtir les nits del cap de setmana m'he plantejat recuperar poc a poc la zona, per diversos motius, entre ells per ajudar al pins de la lloma per a que repoble la serra i també per afavorir a la fauna conservant un abreujador natural com aquest.
Fins l'altra